Alguns dels mètodes de prova més utilitzats són reconeguts i adoptats per la majoria de fabricants .
Experiments no destructius
En la majoria de processos de fabricació, la qualitat, l’equilibri i la massa rotativa es controlen en diferents etapes per tal d’identificar els problemes el més aviat possible en el procés . La qualitat, el punt d’equilibri, la qualitat del spin i la rigidesa del marc d’una raqueta de tennis són indicadors fonamentals del procés de fabricació i se solen provar aleatòriament o en la seva totalitat després de la carcassa.
Hi ha un experiment específic per provar la força de flexió en la direcció de l’impacte al llarg de la longitud de la raqueta Superfície d’un rellotge), subjectar la càrrega a banda i banda del marc de connexió als punts discrets al llarg de la cara de la raqueta, provar la desviació de tots els punts i compareu-la amb altres raquetes diferents . del grau de la resistència a la torsió de la raqueta en lloc dels dos costats, és a dir, a les 5 i a les 11 hores, de manera que es genera el parell al marc i el grau de resistència a la torsió de la raqueta es reflecteix provant la desviació .
L’experiment de deformació superior utilitza un mètode de càrrega de dos punts per carregar la part superior de la raqueta a les 1 en punt i les 11 a dues hores a la part superior de la raqueta per indicar la força de la part superior de la raqueta al llarg del radi . Aquesta és una àrea crítica de la cara de raça i es pot sotmetre a càrregues molt altes quan es va impactar .} La desviació de la càrrega usada .
Experiments destructius
Els experiments destructius impliquen deformar la raqueta fins que es trenca i, a continuació, provar la força externa final .
La prova d’impacte superior és una prova dinàmica de l’àrea superior . Durant l’experiment, la raqueta es deixarà caure d’una alçada, augmentant gradualment fins que la raqueta es trenqui . que s’utilitza l’alçada de la gota de la ruta
La tendència del jugador a llançar la raqueta a terra quan es desanima o la tendència de la xarxa sovint condueix a un mal funcionament a les 3 i a les 9 en punt a la cara de la raqueta, cosa que va obligar el fabricant a dissenyar experiments en aquestes condicions . La ruta es col·loca en un marc circular que es mostra a un pèndol, rota al voltant del mànec i cau de la posició horitzontal, i cau d'un horitzontal, i cau d'una posició horitzontal, i cau d'un horitzontal, i cau d'una posició horitzontal, i cau d'un horitzontal, i cau d'una posició horitzontal, i cau d'un horitzontal, i cau d'un horitzontal, i cau d'un pèndl En xocar amb una circumferència verticalment sòlida . La raqueta es pot carregar amb massa com a l'experiment d'impacte superior, augmentant la massa fins que la raqueta es trenqui . en aquest cas, la suma de totes les masses fins que s'utilitzi les pauses de raquet
La raqueta també ha de tenir una certa resistència a la temperatura, de manera que hi ha experiments de temperatura per provar la seva resistència a la temperatura . Les raquetes estan alineades i deixades en un entorn de 80 graus durant aproximadament 4 hores abans de ser provades per defectes .
Estimant la força del grommet . Un cable de malla es passa pels dos forats grommet, i els dos extrems del filferro es tiren contínuament dins del fotograma fins que el grommet o el marc ja no pot resistir la tensió de cisalla .